El poder és serietat

El poder acostuma a definir-se, breument, com la capacitat per aconseguir que els altres facin allò que una persona, grup o institució vol. Darrera una senzilla definció, però, sovint s’hi amaga una gran complexitat. La lectura d’escriptors que aporten molt més que relats fàcils i ràpids de digerir és, doncs, recomanable. Tot i que llibres tan vells com ‘El món feliç’ de Huxley, l’altra cara de la dominació ‘orwelliana’, poden ser contes ben reals avui.

La dominació dels països occidentals sobre l’anomenat Tercer Món ens pot servir d’exemple. Obres com ‘Las venas abiertas de América Latina’ d’ Eduardo Galeano semblen valer més que molts llibres escrits i per escriure, perquè ens descriuen i expliquen alhora un context en tota la seva globalitat. Aquest mateix esforç de comprensió va guiar moltes de les obres del periodista polonès Ryszard Kapuściński .


Kapuściński acostuma a desgranar magistralment els mecanismes del poder, els rostres que el representen i les vides que controla. Ell mateix va escriure a ‘L’Imperi’, on intenta explicar la Unió Soviètica: “el poder és serietat; el somriure és impertinència i manca de respecte”. Despareguda ja la URSS, la portada de la revista Time mostra el nou ‘déu’ dels russos, Putin.

Avui, certs periodistes segueixen intentant comprendre i descriure amb màxima precisió el seu objecte de treball, la realitat, per sobre de les estructures de poder.

I si això s'intenta en llocs com la Rússia de Putin, el risc és alt. Una de les periodistes més crítiques amb la corrupció i els abusos a Txetxènia per part del govern rus va ser Anna Politkovskaya, que treballava per al setmanari Nòvaia Gazeta. Després de diversos intents per fer-la callar, el 7 d'octubre de 2006 era assassinada al seu domicili de Moscou. El seu somriure, com la seva feina, eren impertinents. Avui, Pilar Bonet, des de El País, és un bon referent periodístic per seguir la realitat de l'antiga URSS.

I per si no hi hagués prou amb el poder polític, també una lluita difícil és la de superar l’estructura de poder dels mitjans que el propi Kapuściński va descriure.