Majories i minories

Sovint, la lluita dialèctica dels nostres dies sembla reduir-se a xifres, més que no pas a arguments i raons, a l'hora de defensar una determinada posició en qualsevol tipus de conflicte. Però això només en el combat dialèctic perquè, també en 'democràcia', el tauler d'escacs real on es decideix tot segueix essent l'estructura de poder i les posicions que hi ocupa cadascú. Això explica que certs cognoms, com les pedres, perdurin amb el pas del temps.

El fet és que ja fa segles que els monopolis discursius, com els que havia tingut l'Església, han desaparegut. Avui vivim en una societat moderna que certs autors defineixen com a complexa i líquida perquè, entre altres motius, el mercat de les creences i els valors és molt ampli, i fins i tot les opinions personals també poden canviar constantment. Paradoxalment, certs sociòlegs també apunten que el relativisme i el fonamentalisme són dues cares de la mateixa moneda d'aquest context: dues respostes a tanta inseguretat; una mena de por a la llibertat, com Erich Fromm ja apuntava anys enrera en la seva recomanable obra.

Les enquestes d'opinió i la resta de tècniques quantitatives són el nostre pa de cada dia, des d'eleccions polítiques, estudis de mercat, projectes públics i privats... Tota realitat social és i ha de ser evaluable mitjançant indicadors numèrics, ja sigui per comparar-la amb el passat, fer la foto del present, o veure'n l'evolució futura.

Un exemple força actual que podem prendre és el del conflicte universitari de Bolonya. Mentre els estudiants parlen de vots negatius i milers d’estudiants mobilitzant-se, el rectors parlen de xifres molt petites en relació al total d’estudiants que tenen les universitats catalanes.

El fet, però, és que les institucions amb sufragi es creen a partir de qui vota, no de qui es queda a casa, vota nul o blanc, o bé decideix abstenir-se. Així, un dels ferms defensors del Procés de Bolonya, el rector Moreso de la UPF, va obtenir poc més d’un 10% de suport dels estudiants en les eleccions on ell era l’únic candidat a rector. Va sortir reelegit, però, gràcies al vot ponderat d’aquest tipus d’eleccions, on el vot del professorat fix val molt. La seva tesi però no ha variat: 'una minoria d'estudiants no pot imposar-se a la majoria', aquesta última, la que no desitja la continuitat del senyor Moreso com a representant seu.

La conjugació de paraules 'velles' com democràcia liberal, interès general i responsabilitat política amb d'altres més 'noves' com participació política, diàleg i consens, absència de violència o integració de les minories semblen difícils de conjugar. És clar, sempre depenent de la nostra posició de poder i capacitat per imposar-ne un determinat sentit i orientació. Adjectius com simple o social són útils per, així, poder dir que 'allò que havia dit ahir no val per avui'. Un 55 o 60% no poden decidir res important perquè discriminen la minoria, 'sempre que la minoria sigui jo'.

A Euskadi, els partits nacionalistes espanyols han signat el text 'Bases del canvi democràtic al servei de la societat basca' que fa visible l'acord per un nou govern. Aquests sí, representants d'una minoria social que, després d'una tupinada electoral, basada en una llei que persegueix les idees polítiques de més de 100.000 persones i no les seves accions, ara també vol modificar la realitat social per la via política d'un territori. I sobretot, allò que 'interessa realment a la gent': la identitat i els seus símbols, com són els mapes del temps de Euskal Telebista. Arrencar una 'crosta' per posar la que toca, segons la seva llei que no la voluntat de la majoria dels bascos. El senyor Ferran diu amén... esperant amb enveja poder fer el mateix amb 'els desviats' de TV3.